Amparo Roca nasqué a la Freixneda el 1904, fou la segona de tres germans de la família composta pel matrimoni format per Trinidad Roca Tigel de la Freixneda i per Elisa Rebullida Ripol de la Ginebrosa. La família vivia en una distingida casa de la plaça Major de la població. Va emigrar primer a Barcelona i després a Madrid on va triomfar com a bella cupletista en el món de l’espectacle. El 1923, a la ciutat comtal, ja tenia una fama notable i treballava com a ballarina i cantant en els locals de més renom del músic hall i a finals de la dècada es traslladà a la capital del regne. A Madrid vivia en un dels barris més distingits de la capital, al carrer Espartero, al costat del Retiro i del Botànic. Havia tingut una forta amistat amb els generals colpistes José Sanjurjo i Primo de Rivera. Del primer es diu que va ser la seua amant i, a conseqüència intent del cop d’estat del 1932, va ser detinguda i interrogada sobre la seua possible implicació.
Després d’una vida plena activitat musical i social, cap al 1962, ja en decadència física, començà a freqüentar el seu lloc de procedència. Vengué la casa on havia nascut, a la plaça, per ser massa concorreguda i es traslladà al carrer De les Roques més tranquil i menys transitat. Primerament arribà a la Freixneda de manera esporàdica i, més tard, de manera permanent fins la seua mort ocorreguda el 1977. En aquells anys es podia veure passejar per la vila la cupletista amb abrics de pells, vestits de luxe i perfectament maquillada que la distingia clarament d’entre els seus veïns. Per voluntat pròpia, a la seua mort, va ser enterrada al fossar de la vila que la va veure nàixer. L’ajuntament de la Freixneda li va dedicar un carrer a la seua memòria per voler ser acollida al final de la vida al seu poble d’origen on sempre estigué vinculada.
Sobre l’opinió que el pasdoble Amparito Roca, un dels més celebrats, del músic barceloní Jaume Teixidor Dalmau, va ser composat per a homenatjar la cupletista de la Freixneda el 1925, tenim una altra versió que no coincideix amb l’anterior que sempre s’havia com la verídica aquí al Matarranya.
………………………………………………………………..
Amparo Roca nació en La Fresneda en 1904, fue la segunda de tres hermanos de la familia compuesta por el matrimonio formado por Trinidad Roca Tigel de La Fresneda y por Elisa Rebullida Ripol de La Ginebrosa. La familia vivía en una distinguida casa de la plaza Mayor de la población. Emigró primero a Barcelona y luego a Madrid donde triunfó como bella cupletista en el mundo del espectáculo. En 1923, en la ciudad condal, ya tenía una fama notable y trabajaba como bailarina y cantante en los locales de más renombre de music hall, y a finales de la década se trasladó a la capital del reino. En Madrid vivía en uno de los barrios más distinguidos de la capital, en la calle Espartero, junto al Retiro y el Botánico. Tuvo una fuerte amistad con los generales golpistas José Sanjurjo y Primo de Rivera. Del primero se dice que fue su amante y, a consecuencia del intento de golpe de estado de 1932, fue detenida e interrogada sobre su posible implicación.
Después de una vida llena de actividad musical y social, hacia 1962, ya en decadencia física, empezó a frecuentar su lugar de procedencia. Vendió la casa donde había nacido, en la plaza, por ser demasiado concurrida y se trasladó a la calle De las Rocas más tranquila y menos transitada. Primeramente iba a La Fresneda de manera esporádica y, más tarde, de manera permanente hasta su muerte ocurrida en 1977. En aquellos años se podía ver pasear por la población a la cupletista con abrigos de pieles, vestidos de lujo y perfectamente maquillada, lo que la distinguía claramente de entre sus vecinos. Por voluntad propia, a su muerte, fue enterrada en el cementerio de la población que la vio nacer. El Ayuntamiento de La Fresneda dedicó una calle a su memoria por querer ser acogida al final de la vida en su pueblo de origen, al que siempre estuvo vinculada.
Sobre la opinión de que el pasodoble Amparito Roca, uno de los más conocidos del músico barcelonés Jaime Tejedor Dalmau, fuera compuesto para homenajear a la cupletista de La Fresneda en 1925, tenemos otra versión que no coincide con la anterior que siempre se había tenido como la verídica aquí en el Matarraña.
